Home > English > News

News

Aquest cap de setmana ha tornat a aparèixer ple d´aigua el clot d´Espolla. No ho feia des de finals del mes de juny de 2004, un any i cinc mesos després.
El fenomen càrstic del clot d´Espolla - Alta Garrotxa és un dels incidents naturals més importants de les nostres comarques. I de gran bellesa.
Se sap que l´aigua que alimenta el llac de Banyoles ve de l´Alta Garrotxa, de l´àrea que va de Beget al Comanegra, Monars, Pic de les Bruixes, Sant Marc, Sant Aniol, fins arribar a la Mare de Déu del Mont. Tota aquesta àrea és d´origen calcari, plena d´esquerdes i cingles, coves i balmes. La pluviometria anual arriba als 1000 l/m2, encara que sovint es veu sec. Els llits dels seus rius, rieres i torrents son gairebé sempre secs, deixant escolar l´aigua terra endins.
La riera de Beget es perd sovint quan arriba a la Farga, just on comença l´engorjat de la riera. Només en períodes de pluja intensa la riera torna a circular per sobre la llera. Sovint es pot caminar pel mateix llit del riu sec. L´estret el formen les carenes de Comanegra, Pic de les Bruixes, Sant Marc, amb les seves arestes direcció Sud, Tossal d´en Xa i Tossal de Maians i Gros, amb la Serra de Bestracà. Entre aquestes carenes hi ha valls amb cingles importants, com la Vall de Monars, el Toll, i la mateixa riera de Beget. És a l´entrada d´aquest sistema, a la Farga, on l´aigua comença a desaparèixer. Al mig d´aquest espai hi ha un lloc anomenat Escaladuix. És un pas que requereix una petita grimpada. Segons Coromines el nom ve d´escala per uns graons esculpits a la roca, i uix prové d´Ostium , «portella», «car el corriol quasi intransitable que el recorre puja per una graonada roca».
En aquest punt d´Escaladuix apareixen surgències importants en períodes d´elevada pluviositat. Llavors el riu deixa d´anar sec i per unes escletxes i forats comença a sortir aigua. En aquest punt n´hi deu haver una vintena. El seu cabal és més fort com més ha estat l´aigua que ha plogut anteriorment. Un ull és tan gran que a vegades és impossible creuar el rierol sense descalçar-se. Quan això passa, el nivell de la riera puja i baixa uns quinze centímetres, la qual cosa la imputem a que l´aigua s´escola per les esquerdes i agafa aire, engolint més o menys cabal.
La riera de Beget continua el seu tortuós camí passant per la imponent vall d´Hortmoier, per Grau d´Escales, on s´ajunta la riera d´Oix. Ara la nova riera es dirà riera d´Escales, passant per sota els Encantats i els cingles de Manllada. Fins aquí la circulació de la riera de Beget i d´escales ha estat d´Oest a Est. La riera d´Oix circula de sud a Nord. La riera arriba a Coll Roig i al passant d´en Roca on s´ajuntarà amb la riera de Sant Aniol que va de nord a sud, esdevenint a partir d´aquí el riu Llierca. Després de fer un quatre al pas per Sadernes, el Llierca continua de Nord a Sud fins arribar a Sant Jaume, on entrega les seves aigües al riu Fluvià. Fins arribar a Besalú encara s´afegiran al Fluvià la riera de Burró, i altres rieres més petites que provenen també del sistema càrstic de l´alta Garrotxa.
Aquest sistema d´aigües soterrànies circula per una zona calcària que va des de Beget fins on la Garrotxa troba l´Empordà. És una zona plena de guixos, fet conegut a Besalú per les pedreres i fàbriques de calç i guix. Fa anys a Besalú es va perforar un pou de 800 m. de profunditat sense trobar aigua, fet que dona la dimensió del guix. L´aigua circula entre les esquerdes que s´han fet en aquestes capes de guix i surt quan troba un obstacle. Surt en determinats llocs per donar aigua al riu Fluvià. Però on surt de manera important és en la formació del llac de Banyoles. El sistema es troba tapat quan el riu Fluvià arriba a l´Empordà i després de Banyoles per respectives falles. Així el nivell freàtic es veu obligat a sortir a l´exterior dins aquest espai.
Banyoles es troba 27 km més lluny de La Farga de Beget. L´aigua ha de circular aquesta distància per canals i escletxes soterranis, produint un immens dipòsit d´aigua que alimenta el llac. Banyoles té un terreny completament impermeable composat per margues. Sota les margues hi ha una capa de guix, sota la qual hi ha la continuació del terreny calcari que ve de la riera de Beget. L´aigua pot dissoldre els guixos, però no les margues. El fet és que entre les margues hi han barrejats uns filets de guixos que varen flotar en el moment de la constitució. Aquests filets, xurros, que travessen les margues impermeables són dissolts per l´aigua esdevenint forats pels que sura l´aigua. Son les surgències de l´estany de Banyoles a 176 m. d´alçada sobre el nivell del mar. La Farga de Beget està a 435 m.
Quan plou molt i a Escaladuix surt l´aigua per sobre el llit del riu i comença a sortir aigua per les surgències, a Banyoles no surt pas més aigua pel llac, doncs el forat és com un xicle per on no hi surt més aigua. Si el llac es desborda és perquè hi entra aigua superficial per les rieres que també l´alimenten, no per excés d´aigua subterrània. El fet és de que a Escaladuix el nivell freàtic, del magatzem d´aigua, puja. Quan això passa, en un lloc nomenat clot d´Espolla, a 221 m, 45 m per sobre del llac de Banyoles i no gaire lluny, apareix un nou llac intermitent que desapareix un temps després de que les pluges de l´alta Garrotxa parin: és un llac intermitent. És evident que el fenomen no és exclusiu només d´Escaladuix, doncs també hi intervé la riera de Sant Aniol i la riera del Burró sota la M. de Déu del Mont. Però nosaltres observem que quan Escaladuix brolla, el clot d´Espolla surt i és clar que el nivell de vasos comunicants que l´alimenta ha de ser aquest, des de 435 m. de La Farga fins a 176 m. de Banyoles . La pressió del sistema és de prop de 260 m. quan no hi ha sequera com ara. En períodes de sequera la pressió és com a mínim 45 m menys, però l´aigua superficial es troba sempre a Hortmoier, a 376 m. Podríem suposar que la pressió mínima és de 200 m, pressió que sempre alimenta al llac de Banyoles i no ha deixat mai d´existir.
El clot d´Espolla doncs és un indicador perfecte de si el sistema freàtic és ple o buit. Quan és ple el clot s´omple d´aigua, l´aigua vessa cap a la riera d´Espolla, travessant tot el Pla de Martís, uns tres quilòmetres i mig. Finalment, quan el Pla s´acaba i tomba cap a la vall de Fluvià, es forma la cascada d´Espolla, un lloc de gran bellesa.
Com que el clot d´Espolla és intermitent, ha fet possible que hi hagi triops. El triop és un cranc prehistòric que viu en aquest lloc. Com que l´estany es seca sovint, a vegades anys sec, els ous d´aquest animal resten assecats. Una vegada torna a haver-hi aigua els ous tornen a viure, naixent unes larves que acaben sent els triops. Al cap de 2 setmanes aquests ja tornen a fer ous, i entre 20 i 40 dies moren. Els triops tenen una vida calculada de 220 milions d´anys, mentre que els dinosaures la tenen de 40 , la Terra és de 5.000 milions i l´home a les nostres contrades hi és de fa 450.000 anys. És clar que com que el dipòsit d´aigua subterrània és immens, tarda sempre més de 2 setmanes a assecar-se, cosa que permet que el cicle de vida no es trenqui mai. Es calcula que l´aigua tarda a anar des d´Escaladuix fins a Banyoles uns 11 mesos, cosa que dóna idea de la grandària del volum que hi ha emmagatzemat. Al llac de Banyoles no hi ha triops pel fet que hi ha peixos. De triops n´hi ha en moltes llacunes d´arreu del món.
Heus aquí doncs que tenim un fenomen de gran importància a casa nostra. Important per la complexitat dels sistema càrstic. Però alhora un sistema de gran bellesa natural. Malauradament poc conegut i poc difós.

Enginyer Industrial

Tweet

© 2005-2014 Consorci de l'estany	Crèdits